miércoles, 9 de febrero de 2011

martes, 1 de febrero de 2011

Eduquem correctament?

Si pudiera volver a educar a mi hijo

Si pudiera volver a educar a mi hijo,
construiría su autoestima primero, y la casa después.
Pintaría más con el dedo, y señalaría menos.
Haría menos correcciones y más conexiones.
Apartaría los ojos del reloj y los utilizaría para mirar.
Me interesaría por saber menos y aprender a interesarme más.

Haría más excursiones y haría volar más cometas.
Dejaría de mostrarme seria y jugaría más en serio.
Atravesaría más campos y contemplaría más estrellas.
Daría más abrazos y menos tirones de orejas.
Vería el fruto en el árbol más a menudo.
Sería menos firme, y afirmaría mucho más.
Enseñaría menos sobre el amor al poder,
y más sobre el poder del amor.

He estat buscant per internet algun escrit o alguna cosa que parles de com educar als nostres nens, i he trobar això i m'ha semblat molt interessant, ja que parla de readucar al seu fill i he pensat que així en forma de poeme seria molt senzill de entendre i seria molt interessant. Espero que us agradi. 
Aquí deixu la pàgina web on l'he trobat: http://www.jouscout.com/OP9C53.htm

Buscant pel youtube he trobat aquest video que m'ha semblat molt apropiat per posar-lo aquí, ja que tracta de la reflexió dels pares:


Perquè els nens són rebels?

Els pares que s'enfronten a l'actitud rebel dels seus fills durant la infància l'han d'identificar com una part més del seu desenvolupament, i no com un problema. Fins i tot és beneficiós que ho entenguin com una oportunitat per a inculcar els valors educatius que permetran a l'infant evolucionar, de forma que vagi incorporant les normes de comportament en el seu codi de conducta, a més d'aprendre a relacionar-se de forma correcta amb l'entorn. No obstant això, quan aquest comportament transgressor i hostil va més enllà de la primera infància (entre els zero anys i els sis), pot ser un indicador que alguna cosa no funciona com caldria.


Una vegada superada la primera infància, si un nen manté comportaments rebels i desafiadors capaços d'alterar l'ambient familiar per la seva intensitat i freqüència és possible que estigui gestant el trastorn negativista desafiant (TND), que es manifesta amb una rebel·lia constant cap a qualsevol tipus de norma i autoritat imposada per un adult i que pot desencadenar en una actitud hostil. Davant d'aquesta situació, molts pares se senten incapaços de fixar límits raonables als seus fills per haver de bregar de manera constant amb un nen que es mostra desafiant i que no accepta la seva autoritat.

Aquí mostraré la web on podreu trobar més informació sobre aquest tema: http://revista.consumer.es/web/ca/20090101/interiormente/74455.php

Seguidament poso una fotografia on una mare està intentant calmar el seu fill: 


 



Els pares juguen menys amb els fills a causa del temps.

El II Estudi Nacional sobre la infància a Espanya valora les actituds de pares i mares de nens de fins a cinc anys davant la infància. 


La manca de temps obliga els pares a passar menys temps de joc amb els seus fills, el model actual de família de molts espanyols no els permet passar el temps que els agradaria amb els seus fills. L'Estudi Nacional sobre la infància, realitzat per Chicco i per segon any consecutiu a Espanya, afirma que més de la meitat de pares i mares juguen menys amb els seus fills per falta de temps. 


La majoria dels progenitors treballen fora de casa, el que no els permet compaginar les seves ocupacions professionals i les hores dedicades a l'entreteniment dels seus fills. En la majoria dels casos, el nombre d'hores que passen jugant amb els nens és molt reduït. 

Un altre aspecte important que destaca l'estudi és que a més de la meitat els sembla que els nens tenen massa joguines i que aquests segueixen sent sexistes. A més, en el moment de la compra no solen fixar-se en si la joguina està homologat per la Unió Europea o no. A l'hora d'adquirir-consideren que el més important és que sigui interessant i que els cridi l'atenció per als seus fills. 

Segons l'estudi, en tractar de pares i mares de nens de fins a cinc anys, són ells els que trien les joguines per als seus fills, i solen comprar més per Nadal o per als aniversari. 
Tot i que avui en dia els nens tenen més joguines de les que necessiten els pares asseguren que no es tracta d'una questió de petició del menor, sinó en la forta influència de la publicitat.

Cal destacar la diferenciació que fa l'estudi pel que fa al motiu de tots dos a l'hora de comprar una joguina al seu fill. Els pares solen fixar-se més que les mares en el bon comportament del nen a l'hora de buscar una raó per a adquirir una joguina.



Per finalitzar aquest punt, posaré un video on surtirà una nena ballant a ritme de la música: 


miércoles, 12 de enero de 2011

educació infantil

Bé doncs, jo estic estudiant el modul d'educació infantil així que tractaré temes que estiguin relacionats amb aquest tema.
Una de les assignatures que estic fent dins aquest mòdul s'anomena expressió, i a través d'això he començat a fer el meu primer blog.